Jo em centro en la narració de tradició popular. Normalment a través d’internet trobo una primera idea i després em documento amb llibres. Així, busco històries de tradició popular, que estaven oblidades en un calaix, i les torno a donar vida. Sobretot treballo a escoles, biblioteques, instituts, festes populars… allí on hi hagi nens, puc explicar històries.
I com et prepares?
Jo necessito visualitzar allò que estic dient. No em preparo la història paraula per paraula, sinó que veig el que està passant i ho explico. I en funció del dia utilitzo unes paraules o unes altres.
Això et diferència d’una actriu…
Clar. Els actors tenen un text -que està viu, perquè en el teatre cada dia és diferent- però en el meu cas el mateix conte un dia pot durar 10 minuts i un altre 20. En funció del que tens davant i del teu estat d’ànim expliques la història d’una forma o d’una altra. Pots tenir un dia dolent, i almenys jo, em transformo. Per a mi és terapèutic: viatjo amb les històries, viatjo amb les paraules i crec que aquest viatge que jo faig el transmeto a les persones que m’estan escoltant.
- L'entrevista completa, a Tinc una entrevista
