«... El món ha canviat. Molt. Ara, l’infant està envoltat d’informacions, d’imatges que li arriben a través de la pantalla del televisor o de l’ordinador. Però són informacions desproveïdes de la força, del sentit i de l’emoció que provoca escoltar un conte, sentir el so d’unes paraules dites cara a cara, d’unes paraules vives farcides de repeticions, de ritme, de simetries, d’embarbussaments, de fórmules lingüístiques, de misteris, de somnis. L’infant que les escolta se sent lliure, actiu, pertanyent a una mateixa comunitat d’oïdors.
Els contes també són literatura, literatura oral. Els contes tenen unes estructures internes a través de les quals l’infant aprèn a trobar les seves pròpies paraules, a conèixer el seu propi ritme de pensament, els seus silencis, a seguir el fil d’una història.
A l’escola cal seguir contant...»
Moltíssimes gràcies per la referència.
ResponderEliminarI felcitats pel magnífic (i actualitzat) bloc.
Si no us fa res, faré un enllaç permanet des del meu.
Abraçada
Jaume Centelles
Hola, Jaume: fes i desfés, per descomptat. La xarxa ja és això. En qualsevol cas, gràcies a tu per tot el que comparteixes. A www.bibesc.org he programat també, per d'aquí a uns dies, la reproducció del començament del teu article sobre el millor coneixement de la biblioteca escolar (amb les activitats d'orientació, jocs, etc.). Una abraçada
ResponderEliminar